El Museu del pagès i el seu món
Per visitar-lo, cal posar-se en contacte amb el propietari al telèfon 610 462 492. Carme Ripoll. Museu privat.
Recolliu les eines, que d’aquí a uns anys no en quedarà res!
Així va parlar als germans Ripoll el seu cosí Eduard (aleshores director del museu i les excavacions d’Empúries), en una de les trobades del Centre d’Estudis a final dels anys seixanta. Els germans Ripoll van Quedar un xic sorpresos perquè moltes d’aquelles eines encara es feien servir. Però heus açí que, molt pocs anys després, quan varen instal·lar la seu del centre d’estudis a “Can Miquelò”, van constatar que les prediccions del seu cosí s’estaven complint; en qüestió de molt pocs anys la majoria d’aquelles eines antigues de pagès, que són l’arrel de la identitat productiva empordanesa havien quedat en desús i, arraconades, s’estaven fent malbé.
Ambdós germans van decidir que la planta baixa d’aquella casa seria un espai per guardar, conservar i mostrar aquells estris de pagès. Des de fa trenta anys, tenim a Torroella un dels primers museus etnogràfics d’eines i utillatges de la província, fet amb aportacions de la família Ripoll i de moltes altres persones de Torroella i contrada.
Un segle de ferrers
Per visitar-lo cal posar-se en contacte amb el propietari als telèfons 972 520 287 / 696 938 548. Isidre Callol. Exposició privada.
Més de quatre-centes eines formen el museu que hi ha a l’antiga ferreria de l’Isidre Planella, situat al peu de la carretera C-31, a Torroella. Trenta anys després que en “Sidru Ferrer”, com se’l coneixia popularment, deixés de treballar, en jubilar-se l’any 1978, ara la seva filla Caterina i el fill d’aquesta, l’Isidre, han recuperat totes les peces i eines que conservaven i, tot aprofitant la restauració de la casa, van crear un museu. Al voltant de la fornal, s’hi poden contemplar, ben posades, unes claus, una enclusa, uns martells, uns xerracs, unes estenalles, un martinet –dels primers que hi va haver per aquests verals- unes ferradures i un llarg etcètera.
En un altre departament, on ”l’avi Sidru” hi havia tingut els animals, hi ha les eines de pagès (forquetes, pales, balances i altres coses, com una pastera o un forn) perquè “abans, del taller sol, no es podia pas viure”, recorda el seu net.
En “Sidru” va treballar entre el 1930 i el 1978, però fa cent anys a la família ja eren ferrers a Torroella: s’havien instal·lat al carrer del Cementiri, a la vila. L’avi Martí Planella ja era ferrer a Fortià.
Qui tingui curiositat per veure totes aquestes eines i rememorar èpoques passades pot anar a Cal Ferrer. Potser recordarà, en veure’l penjat d’una paret, encara aquell cartell publicitari d’una marca de tractors que deia: “Por San Juan hará 4 años que tengo el Barreiros y sigue trabajando como el primer día.”
Marc Testart.
