Torroella de Fluvià
Torroella de Fluvià és un poble situat en terreny planer que es divideix en dos barris separats uns 300 metres. El barri de la Força és el que presenta un nucli més compacte, d’urbanisme medieval, amb carrers estrets i romanalles del recinte fortificat que el protegia. El barri de La Vila es troba a llevant de la Força. S’hi troba l’actual església parroquial; antigament al seu entorn un grup de masies s’hi emplaçaven desordenadament.
El barri de la Força és el més antic del poble. Al seu nucli primitiu que era murallat, s’hi trobava la primitiva església parroquial, la “capella de Sant Sebastià”, que va ser enderrocada l’any 1929, les seves pedres van servir per aixecar part de la “Casa de la Vila” i la torre de Ca l’Albanyà, que forma així part dels vestigis de fortificació medieval més importants. No obstant això, el testimoni més important del circuit de muralles del barri de la força es pot veure a la tanca del pati posterior de Can Maset. Hi ha un fragment de llenç encarat a llevant que forma angle recte amb un altre encarat a migdia. Es tracta, doncs, d’un dels angles del recinte i molt possiblement de les restes d’una altra torre. El parament de la muralla és molt semblant al de l’església parroquial.
Les façanes de les cases tenen moltes obertures gòtiques, que podríem datar a partir del s. XVI. El carreró central, que dona nom al barri, és un conjunt arquitectònic de gran caràcter, on podem destacar el pont de Can Sopa que travessa el carrer (veure fotografia adjunta).
Després de la construcció de les muralles, en una data que no es determina, es va formar, a uns 400 m al nord-oest de la Força, un altre barri anomenat els Casalots. Els seus habitants eren gent que vivien de la caça i la pesca, les seves cases eren molt modestes, de pedres i fang. Avui es conserva el nom de Els Casalots per designar aquest paratge en el qual no es veuen rastres de construccions.
El barri de la Vila, situat a l’est, dels anteriors, nasqué al segle XI amb la vinguda d’unes famílies procedents del poble veí de Sant Pere Pescador, les quals s’establiren en aquest lloc.
El nom de Torroella, segons els documents antics, prové del llatí turricella, diminutiu de torre. És possible que el poble tingui origen romà (el topònim no ho desmentiria) tot i que aquesta dada s’haurà de confirmar d’acord amb estudis arqueològics posteriors. Potser la fortificació “la torroella” que donà nom al lloc fou bastida a l‘Alta Edat Mitjana; en tot cas amb anterioritat a l’any 922 data del document més antic que coneixem en el que apareix aquest topònim.
Vilamacolum
El poble de Vilacolum es troba a dos km al nord de Torroella, vora la carretera de la Bisbal a Figueres. Les seves masies s’agrupen prop de l’església parroquial en una imperceptible elevació del terreny de la plana al·luvial. El lloc havia estat fortificat a l’Edat Mitjana. Vilacolum era a la vora de l’Estany, avui dessecat, que enllaçava amb el sector dels estanys del terme de Siurana.
L’origen romà de Vilacolum només s’ha pogut confirmar en les recerques fetes en aquest lloc i en els seus contorns immediats, per la presència de trossos de tègules en els camps de conreu situats al sud-est del poble, a tocar les primeres cases; també alguns fragments de terrissa de gruix considerable que es troben en els murs d’algunes cases de la població poden ser d’època romana. Vilacolum és un topònim clarament originat en un nom de persona llatí, lògicament el fundador de la vila, arran del poble actual (“vila de Columbus“: vila d’en Colom).
No gaire lluny, a 1,5 km al nord, hi ha el mas dels Estanys o de la Bomba. Aquest darrer nom prové de la màquina emprada al segle XIX per dessecar els estanys de la contrada. A l’altre costat de la carretera hi ha l’Hostal de la Bomba darrera s’hi trobaren les restes d’un forn romà i als voltants nombrosos fragments d’àmfores o gerres.
Darrerament en unes obres de construcció d’uns habitatges es van posar al descobert unes restes de ceràmica que els serveis arqueològics de la Diputació de Girona han datat del segle IV aC. Segons els experts, aquestes restes de ceràmica correspondrien a l’època dels ibers, igual que les sitges que es van trobar al poble.
Sant Tomàs de Fluvià
El poble de Sant Tomàs està situat a 1,5 km del marge esquerre del riu Fluvià, en el sector de ponent del terme. La contrada es caracteritza pels suaus pujols, petites elevacions del terreny de formes arrodonides, que assenyalen el límit occidental de la plana empordanesa i l’inici de la zona anomenada “els Terraprims”.
El nucli de la població el formen una dotzena de masies que s’agrupen al voltant de l’església que fins al 1835 va ser un priorat de canonges agustinians. L’existència d’aquest poblat hi estava estretament lligada des de l’alta Edat Mitjana.
Sant Tomàs és un poble d’origen romà, o anterior, emplaçat a tocar un camí molt antic, anomenat popularment “el camí ral”. Aquest camí es pot seguir, en part, encara avui. El seu origen està plenament demostrat, no només per les restes de terrissa que apareixen superficialment entre les cases del poble i pels camps dels contorns, sinó perquè fa pocs anys es van fer uns treballs d’excavació en el subsol de l’església, amb resultat molt positiu.
Les troballes van consistir en mostres de ceràmica grisa emporitana, campaniana, àmfora, terra silligata, tègula, fragments de vidre i trossos d’estuc de paret amb decoració mural pintada amb diferents colors. Es va excavar també una sitja i una sepultura, un sarcòfag de pedra en el qual aparegué un crani, cal remarcar la troballa d’una moneda visigòtica, així com alguns fragments de terrissa que són també d’aquesta època.
A l’exterior de l’església es van descobrir restes de fonaments de murs d’època romana; en altres indrets s’han trobat mostres d’aquest poblament. Sol aparèixer ceràmica especialment en treballar alguns camps situats al sud-oest del nucli actualment habitat.
Aquestes troballes es guarden al museu Arqueològic de Girona. Tenen una cronologia que va des del segle II aC fins al segle VIII dC.
Palol
El lloc de Palol es troba vora la riba del riu, 2 km a ponent de Torroella, vora la carretera que porta a Sant Miquel de Fluvià, actualment només hi ha una gran casa pairal. Aquesta casa és coneguda per “mas de Palol”. A la seva vora hi ha un bosc d’alzines i sota un petit cingle de roca de conglomerat, paral·lel al riu, una font i algunes coves naturals dins les quals brolla l’aigua. El racó és molt agradable i el paisatge de la rodalia té un gran encís. No s’ha fet cap exploració arqueològica en les coves i abrics que hi ha en els marges del riu.
El topònim palol evidencia que l’origen d’aquest lloc arrenca, molt possiblement d’una vil·la o d’un edifici important d’època romana.
El mas de Palol és un gran edifici de la segona meitat del segle XIX o d’inicis del XX; al costat hi ha la casa dels masovers que té restes més antigues. El casal que posseeix una torreta, merlets i altres detalls de fortificació purament decoratius, en bona part, va ser construït sobre les restes de l’església romànica de Sant Genis. El que avui resta del temple queda amagat en el conjunt del mas.
Les restes de l’església de Sant Genis pertanyen a un edifici d’una sola nau, de planta rectangular, sense absis destacat. Cal entrar al jardí del mas per veure els murs de l’església, que es troben a la banda nord-est del conjunt d’edificacions. Aquesta construcció del romànic final degué substituir l’església que, com ja sabem, existia l’any 947. Havia estat una possessió, potser una cel·la monàstica, de sant Pere de Rodes. Més endavant fou església parroquial, categoria que no perdé fins a les darreries del segle XVI o inicis del XVII.