LA TRANSFORMACIÓ DEL TERRITORI
Si doneu una volta pel vostre entorn, trobareu un entramat de camins on, tot passejant, podeu seguir el recorregut de les aigües plujanes que es recullen allà on es trobaven els antics “estanys” situats, tant, en el nostre terme municipal, com, en el dels pobles veïns.
Tots sabem que a mitjans del segle XIX aquests estanys varen ser dessecats amb la finalitat de convertir-los en fèrtils camps de conreu. Per mitjà d’una bomba de vapor i un sistema de recs o séquies, es vessava l’aigua i es transportava al rec Sirvent, en el cas dels estanys de Siurana, Sant Tomàs i Vilacolum així, també servien per al regadiu i finalment les aigües anaven a parar a l’Estany Sirvent i a la desembocadura del Fluvià, es diu que, ja que el nivell de l’aigua de l’Estany de Siurana era més baix que el mar, sovint s’hi trobava aigua salada. En canvi, a la banda est, l’Estany de Palol buidava les seves aigües al riu Fluvià, no sense abans aprofitar-les tot el possible.
És remarcable el fet que per la construcció d’aquests recs va ser necessari perforar les elevacions naturals del terreny, i així, l’aigua podia seguir el seu curs, aquestes “mines”, així és com s’anomenen, poden mesurar més de cinc metres d’alçada. Per aquests voltants, podem trobar dues: una travessada pel rec Llobet, perquè l’aigua de l’Estany de Palol arribi al riu per decantació. També, per buidar l’Estany de Sant Tomàs, una l’altra mina travessa el Puig de l’Estany i permet que l’aigua de la Séquia de la Mota arribi al RecSirvent. Encara avui serveix aquest sistema artificial creat per l’home per buidar els antics estanys que quan plou amb una certa intensitat recuperen la seva antiga imatge.
Així que, una pràctica que sempre ha acompanyat a la humanitat és la transformació de la naturalesa per a procurar la seva subsistència. Fa un segle i mig, l’agricultura era el principal mitjà de vida dels habitants d’aquesta plana al·luvial, podem celebrar que encara avui es conservi aquesta activitat, si bé molt disminuïda. Imagino que, en aquell moment, el projecte de dessecar els estanys va jugar a favor de la prosperitat, aquesta dinàmica transformadora no s’ha aturat des de llavors, però, ara donem prioritat als cotxes, per exemple…
Un passeig recomanat
Sovint, no ens adonem del que tenim al costat de casa, paisatges que tenim ben a prop ens passen per alt i ens perdem la seva bellesa si no ens hi endinsem. Arribem-nos, doncs, a Sant Tomàs i seguint en direcció a Siurana trobarem un petit tresor, un bosc d’alzines, alzines sureres i pins, refugi de molts petits animals. Els botànics el defineixen com a bosc mediterrani, adaptat als estius secs i calorosos i als hiverns suaus i plujosos, amb arbres de fulla perenne i sotabosc sovint molt dens. Però, aquest fet no ens impedeix d’entrar en aquest petit retall del bosc de Sant Tomàs, és ple de camins i corriols que ens permeten passejar tranquil·lament sense por de quedar enverdissats i fins i tot ens ofereixen la possibilitat de perdre’ns, ja que aviat trobarem una sortida.
Durant les últimes dècades la funció tradicional del bosc com a productor de llenya, suro o fusta entre altres coses s’ha perdut i, per tant, ha deixat de ser un puntal per l’economia del país, sobretot del sector agrícola, al que abans estava estretament lligat. Però els boscos, a més d’aquesta funció productiva, també realitzen funcions ecològiques, com la regulació atmosfèrica fixant el CO₂, el que ajuda a fer que l’aire es mantingui més net, regulant la humitat i el règim de pluges, ajudant a la conservació dels sòls per evitar els processos d’erosió i col·laborant a la conservació de la biodiversitat.
Ara bé, és evident que actualment els boscos compleixen més funcions recreatives que anys enrere, pensem en l’excursionisme i les activitats esportives, anar a buscar bolets o la simple contemplació del paisatge, d’aquesta manera els boscos han passat a ser un lloc d’oci i, en canvi, pel propietari representa un esforç el seu manteniment.
Destaquem que actualment, a casa nostra, l’abandonament de les explotacions agràries menys rendibles possibilita que els boscos recuperin una bona part dels seus antics dominis que van anar perdent precisament per cedir terreny a l’agricultura.
Aquestes línies són una invitació a cuidar-lo, a respectar-lo i a valorar i potenciar la seva conservació i coneixement, no només des del punt de vista paisatgístic sinó també des del punt de vista del benefici que representa per a la societat el seu funcionament.
